Història

Els nostres orígens

De 1936 a 1939, les joventuts Llibertàries locals utilitzaren un altre rudimentari camp de bàsquet que se situà al final del curt, aleshores, carrer de Sant Marià a costat de l’era enrajolada de can Borrull. En aquell lloc, durant la immediata postguerra, el jovent de la vila apassionat per aquest esport encara va tenir oportunitat de llançar pilotes de drap al tauler de joc.

Durant molts anys, el Jardí municipal de can Modolell esdevingué el lloc on es disputaren partits de bàsquet locals. Des de 1943 fins a mitjan de l’any 1957, aquest espai públic donà cabuda a tres camps diferents ubicats en diversos llocs. El primer d’ells estava orientat en paral·lel al carrer del Sol i tingué una vida efímera a conseqüència de la construcció d’una plaça de braus portàtil i del muntatge de l’envelat de la Festa Major d’Estiu de l’any 1945. Ràpidament es construí un altre camp al mateix lloc, tot i que ara orientat cap al carrer del Jaume Abril, davant per davant de l’escala per on s’accedia a les Escoles Nacionals graduades i del local de l’Auxilio Social.

En aquest camp de terra que tenia les línies blanques pintades amb els residus de superfosfats de la fàbrica del llevat i uns taulers de fusta que van ser elaborats pel fuster Joan Raurich, la dedicació i l’afició d’un grapat de joves de la vila donaren al bàsquet local dies d’esforç i d’èxits esportius. El Club Parroquial i Catequètic de Viladecans, l’anomenat CPC, disputà durant bona part dels anys quaranta, grans partits de la Lliga Diocesana de Catalunya, davant d’un públic que s’asseia als banc de l’Auxilio Social. L’any 1952, la solidesa i continuïtat de l’equip portà fins i tot a la creació d’una veritable Junta Directiva on destacava, com a president, Climent Torras, i com a delegat de l’equip Xavier Tomàs. Aquell mateix any l’equip passà a la Federació Catalana de Basquetbol.

A partir de l’any 1953, l’ornamentació del Jardí municipal obligà els jugadors de bàsquet de la vila a canviar d’emplaçament un altre cop. En aquest cas el lloc triat fou un espai recatangular que quedava entre les parets de ca n’Escuder, cal Ginestar i cal Carcereny, orientat en paral·lel cap a l’actual carrer d’Àngel Guimerà. En aquest camp delimitat per una filera de xipresos, amb unes reduïdes graderies, i amb uns taulers i les cistelles collats a les parets de les cases que delimitaven el terreny de joc, es disputaren uns partits que testimonien una de les èpoques daurades del bàsquet a Viladecans.

És aquesta l’època de les recordades vetllades nocturnes de bàsquet que es celebraren durant el més d’agost. En partits disputats s’enfrontaven els jugadors habituals del CPC que, per a l’ocasió, es distribuïen en diversos combinats com són els casos de l’equip de la fàbrica del Llevat, el del Fang Blanc (que pertanyia a la Roca), el de la fàbrica Dubler, el de l’Hermandad Sindical de Labradores i el Júnior, als quals s’unirien algun any, equips de Gavà o de l’Alba-rosa.

Des de 1952 fins al 1956, el CPC passà a la federació catalana. A la Lliga Regional, l’equip de la vila disputà atractius partits contra els Reus Esportiu, el Sarrià, l’Olot o el Barcino, i aconseguí per dues vegades l’ascens a la primera categoria regional. L’any 1957 l’equip de Viladecans es quedà sense camp de joc ja que el lloc on havia estat emplaçat fou ocupat pel monument a José Antonio Primo de Rivera, inaugurat el 12 de maig de 1957. Així es donà per acabada l’evolució del bàsquet viladecanenc en el jardí municipal, on els jugadors acudien des de casa seva amb l’uniforme al damunt i on, al final del partit, es remullaven als safarejos que hi havia dins de can Modolell, abans de prendre la cervesa del diumenge al bar de ca l’Andreu, a la plaça de la Vila.

Fins al 8 de setembre de 1958, data en que s’inaugurà la pista descoberta municipal del carrer Sitges, els partits de bàsquet es jugaren damunt de l’era del col·legi Modolell. L’evolució posterior del basquetbol a la pista, amb l’equip del nou Club de Bàsquet Viladecans, obrí el pas a nous amants d’aquest esport que substituïren a poc a poc, els primers jugadors de la vila.