L’esport del basquetbol arribà a Catalunya de la mà de l’escolapi Eusebi Millan, l’any 1922. Ell fou qui n’aprengué la pràctica durant una visita que realitzà a Cuba, transmetent els coneixements adquirits als seus alumnes de l’escola Sant Antoni de Barcelona. A Viladecans els primers partits de bàsquet es disputaren en un camp que hi hagué entre els carrers de Rera l’Església, de Pare Artigas i del Sol, no gaire lluny de la masia de ca n’Almirall, pels voltants de l’estiu de 1930.
Els primers equips que es formaren a la vila van provenir de l’impuls de membres de la Federació de Joves Cristians vinculats a l’església parroquial de Sant Joan. Fins i tot aquest esport es desenvolupà durant molts anys sota el control de la Federació Diocesana. En aquest context homes com Andreu Calbet, Joan Comellas, Manuel Cabistany o Ramon Vilà pogueren desenvolupar aquest esport fins l’esclat de la Guerra Civil.
De 1936 a 1939, les joventuts llibertàries locals utilitzaren un altre rudimentari camp de bàsquet que se situà al final del curt, aleshores, carrer de Sant Marià, al costat de l’era enrajolada de can Borrull. En aquell lloc, durant la immediata postguerra, el jovent de la vila apassionat per aquest esport encara va tenir oportunitat de llançar pilotes de drap al tauler de joc.
Durant molts anys, el Jardí municipal de can Modolell esdevingué el lloc on es disputaren partits de bàsquet locals. Des de 1943 fins a mitjan de l’any 1957, aquest espai públic donà cabuda a tres camps diferents ubicats en diversos llocs. El primer d’ells estava orientat en paral·lel al carrer del Sol i tingué una vida efímera a conseqüència de la construcció d’una plaça de braus portàtil i del muntatge de l’envelat de la Festa Major d’Estiu de l’any 1945. Ràpidament es construí un altre camp al mateix lloc, orientat cap al carrer de Jaume Abril, davant per davant de l’escala per on s’accedia a les Escoles Nacionals graduades i del local de l’Auxilio Social.
En aquest camp de terra, amb les línies blanques pintades amb residus de superfosfats de la fàbrica del llevat i uns taulers de fusta elaborats pel fuster Joan Raurich, la dedicació i l’afició d’un grapat de joves de la vila donaren al bàsquet local dies d’esforç i d’èxits esportius. El Club Parroquial i Catequètic de Viladecans (CPC) disputà, durant bona part dels anys quaranta, grans partits de la Lliga Diocesana de Catalunya, davant d’un públic que s’asseia als bancs de l’Auxilio Social. L’any 1952, la solidesa i continuïtat de l’equip portà a la creació d’una veritable Junta Directiva, amb Climent Torras com a president i Xavier Tomàs com a delegat de l’equip. Aquell mateix any l’equip passà a la Federació Catalana de Basquetbol.
A partir de l’any 1953, l’ornamentació del Jardí municipal obligà els jugadors a canviar d’emplaçament un altre cop, a un espai rectangular entre les parets de ca n’Escuder, cal Ginestar i cal Carcereny, orientat en paral·lel cap a l’actual carrer d’Àngel Guimerà. En aquest camp, delimitat per una filera de xiprers, amb reduïdes graderies i uns taulers i cistelles collats a les parets de les cases del voltant, es disputaren partits que testimonien una de les èpoques daurades del bàsquet a Viladecans.
És aquesta l’època de les recordades vetllades nocturnes de bàsquet que es celebraven durant el mes d’agost, on s’enfrontaven els jugadors habituals del CPC distribuïts en diversos combinats: l’equip de la fàbrica del Llevat, el del Fang Blanc (de la Roca), el de la fàbrica Dubler, el de l’Hermandad Sindical de Labradores i el Júnior, als quals s’unien alguns anys equips de Gavà o de l’Alba-rosa.
Des de 1952 fins al 1956, el CPC passà a la Federació Catalana. A la Lliga Regional, l’equip de la vila disputà atractius partits contra el Reus Esportiu, el Sarrià, l’Olot o el Barcino, i aconseguí per dues vegades l’ascens a la primera categoria regional. L’any 1957 l’equip de Viladecans es quedà sense camp de joc, ja que el lloc on havia estat emplaçat fou ocupat pel monument inaugurat el 12 de maig d’aquell any. Així es donà per acabada l’evolució del bàsquet viladecanenc al jardí municipal, on els jugadors acudien des de casa amb l’uniforme al damunt i, en acabar el partit, es remullaven als safareigs de can Modolell abans de prendre la cervesa del diumenge al bar de ca l’Andreu, a la plaça de la Vila.
Fins al 8 de setembre de 1958, data en què s’inaugurà la pista descoberta municipal del carrer Sitges, els partits de bàsquet es jugaren damunt de l’era del col·legi Modolell. L’evolució posterior del basquetbol a la pista, amb l’equip del nou Club de Bàsquet Viladecans, obrí el pas a nous amants d’aquest esport que substituïren, a poc a poc, els primers jugadors de la vila.
Agraïm a la publicació «l’Abans» la seva tasca de recerca, que ha permès elaborar el text fins a aquest punt.
Anys més tard, la pista descoberta es transformà en un pavelló poliesportiu, batejat amb el nom de Pavelló del Centre, on el bàsquet a Viladecans es va consolidar definitivament fins arribar a la segona categoria nacional del moment.
Paral·lelament, el col·legi Modolell, dels «Hermanos» (germans de la comunitat dels Gabrielistes), establerts a Viladecans des de principis del segle XX i traslladats ja a la zona de les Parellades —on actualment hi tenim la seu del nostre Club—, acollia molts nens de Viladecans, i l’any 1977 el germà Luciano Ortega fundà la Unión Deportiva San Gabriel.
El Sant Gabriel tingué en pocs anys equips a totes les categories fins arribar a una ferma solidesa formativa. Es recorden grans derbis i molta rivalitat entre el CB Viladecans i la UE Sant Gabriel durant els anys 80 i 90.
A finals dels 90, però, els dos clubs de Viladecans defallien en forces, i per mantenir la qualitat del bàsquet al nostre municipi decidiren sumar esforços —el que avui en dia en diríem trobar sinergies. És d’aquesta manera com, l’any 1999, es crea l’actual CB Viladecans – UE St Gabriel, que va arribar a tenir un nombre considerable de jugadors i d’equips, i que va assolir la categoria EBA l’any 2006.
Foto de tots els Presidents presa el 12 de novembre de 2017, coincidint amb l’acte de presentació de la temporada.
A la foto hi podeu veure Carles Ruiz (alcalde de Viladecans), Pere Gutiérrez (regidor), Josep Nadal (ex vicepresident de la FCBQ) i Lluís Peña (figura imprescindible tant en gestió administrativa com esportiva els darrers 30 anys).
D’esquerra a dreta: Josep Solans (UESG), Antonio Sánchez (UESG), Rafel Tejel (CBV), Josep Puy (CBV), Jaume Figuerola (UESG, en pau descansi), Antonio Amigó (UESG, CBV-UESG i President d’Honor), Enric Miró (CBV), Fidel Martí (CBV), José Martínez (CBV-UESG), Quimet Pallarès (CBV), Eloi Peña (CBV-UESG), Enric Cruz (CBV) i Manel Andón (CBV-UESG).
Gràcies a la seva feina desinteressada i a la dels seus equips, avui som el que som i a més ens acostem al centenari. Gràcies a tots!