La Federació Catalana de Basquetbol, ha celebrat aquest dissabte 29 de juny la Festa del Bàsquet Català on ha lliurat distincions, guardons, medalles i reconeixements a entitats i persones diverses del Bàsquet Català.
Enguany s’ha reconegut la dilatada trajectòria del Lluís Peña dins el món del bàsquet la qual cosa ens omple d’orgull.
En Lluís Peña s’inicia al món del bàsquet des de ben petit com qualsevol altre nen, al CB Cornellà. Hi juga durant tota la seva infantesa i adolescència passant per tots els equips. Per raons laborals deixa el bàsquet i més tard es casa amb una noia de Viladecans, municipi on trasllada la seva residència.
A la segona meitat dels 80 és pare i en poc temps es retroba amb el bàsquet. L’escola Sagrada Família de Viladecans on estudia el seu fill gran i posteriorment la seva filla, no té equip de bàsquet i això el fa impulsar la creació de diversos equips que arriben a jugar competicions a nivell escolar.
Més tard vincula els equips que van sortint del col·legi al CB Viladecans a mode de pedrera, i dona una empenta als equips base del CB Viladecans i a més es fa càrrec del Sots 23 de la temporada 93 -94.
Des d’aquell moment en Lluís es converteix en persona imprescindible pel bàsquet de Viladecans. Quan en un moment donat l’estabilitat del club trontolla per que ningú està disposat a dirigir-lo, ell, juntament amb un company i tenint sempre al costat la seva dona, la Fina, n’agafa les regnes i trepitja porta a porta tot el Baix Llobregat per aconseguir esponsoritzacions que facin viable la sostenibilitat del club i les diverses categories. 
A finals dels 90 és un dels impulsors de la fusió entre el CB Viladecans i la UE Sant Gabriel de Viladecans amb l’objectiu de reformular el bàsquet a la ciutat i formar un gran club que a dia d’avui compta amb més de 300 llicències. Ha interpretat tots els papers de l’auca passant des de la noble tasca de passar la mopa, a la junta, a organitzar tornejos, dirigir equips tant masculins com femenins, ser el delegat, reparar l’aixeta de les dutxes, o a fer les fotografies per poder promocionar l’entitat des de les xarxes socials.
Sense formar ja part de la directiva, ha continuant estant sempre on el club l’ha necessitat, sempre amb ganes d’ajudar, sempre amb il·lusió i sempre predisposat a donar un cop de mà on faci falta.
Aquesta temporada 23-24 s’ha vist obligat a apartar-se de les pistes a contra cor per prescripció mèdica, però fent cas relatiu a les indicacions del metge ha incorporat a la disciplina del CB Viladecans un equip ASDIVI (organització no guvernamental sense ànim de lucre que lluita per involucrar els nois i noies amb dificultat intelectual i ajudar-los a desenvolupar-se) amb l’objeciu d’afavorir joves amb un cert risc d’exclusió social i en paral·lel col·laborar des d’un pavelló però sense les exigències que comporta la competició en si.
El Lluís hi ha estat, el Lluís hi és, i el Lluís hi serà. El Lluís és una d’aquelles persones que fan gran el bàsquet i la seva història, i que a més fan impossible de valorar una trajectòria tenint en compte només un simple palmarès.
Aviat podreu llegir la història del CB Viladecans que s’acosta als cent anys, …el Lluís l’està escrivint.
Orgullosos de tu Lluís!
uns valors, un sentiment
